Mostrando entradas con la etiqueta COED. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta COED. Mostrar todas las entradas

23 dic 2012

El Bon Comunicador

Amb aquesta entrada vull presentar-vos el darrer treball conjunt entre COED i GTIC, el qual consistia en analitzar a un comunicador i explicar per que creiem que es un bon comunicador a partir d'un seguiment.

El nostres grup estava format per:
El comunicador que vam escollir va ser Eduard Punset. 

Durant les primeres setmanes el que vam realitzar va recollir informació i un seguiment a partir de Facebook, Twitter, les entrades del seu bloc personal i els seus programa i entrevistes de Redes.

Per enregistrar tot el material que vam trobar i les nostres opinions vam crear un bloc, anomenat El Bon Comunicador.

22 dic 2012

La llengua del discurs expositiu


La llengua que hem d'utilitzar ha de ser:
  • Neutra - Ser curós amb l'opinió personal, sense enviar missatges subliminals.
  • Precisa - No dir amb moltes paraules allò que es pot dir amb una.
  • Accessible
  • No estar influïda per la prosa escrita o tècnica -No parlar tal com escrivim o al revés.
  • Cal oferir definicions dels termes més especialitzats (només un cop)
  • És necessari fer ús dels connectors i saber quin és el correcte per utilitzar.
  • Utilitzar marcador textuals ajuden a organitzar el discurs,
El discurs:
  • Construcció gradual i ordenada.
  • S'ha d'anar repetint el missatge perquè quedi clar.
  • És molt important deixar una bona impressió final.
  • Diferenciar la conclusió  del tancament i la introducció de l'obertura.

21 dic 2012

Recitació de poemes

Avui ha estat l'últim dia de classe del 1r semsetre i l'ultima sessió de recitació de poemes i he hagut de recitar el poema que vaig escollir fa unes setmanes. Aquest poema, anomenat l'ametller florit, és de Joan Maragall i Gorina.


El meu poema és el següent;

L'Ametller florit.


A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!

Ets la pau que s'anuncia
entre sol, núvols i vents...
no ets encara el millor temps,
però en tens tota l'alegria.


Joan Maragall i Gorina

Fotografia extreta de Flickr per mschot

11 dic 2012

Identitat i territori

Avui hem realitzat la nostra exposició d’identitat i territori davant de la resta de companys.
Els components del nostre grup som:
Vam escollir aquest tema ja que no vam tribar cap altre ne ens uneixi més entre nosaltres i amb el qual ens pugues apropar a la testa de companys.



A continuació adjunto el Power Point que hem utilitzar per realitzar la nostre presentació.

30 nov 2012

Com fer una entrada correcte


Avui a la classe de COED hem parlat sobre: Com ha de ser una correcta entrada d'un bloc?

Respecta l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital, una entrada en el bloc:
  • A de dinar raó i pes a tot el que es va fent a l'assignatura tant com el treball individual o col·lectiu de dins i fora de classe.
  • Tota entrada ha de estar composta per una Descripció, una reflexió i un aprofundiment.
  • Hi han d'haver enllaços d'interès
  • No hi poden haver mancances importants.
  • Cal destacar es punts forts i importants.
  • S'ha d'utilitzar un nivell de competència lingüística molt correcte.
Realitzant una recerca extra d'informació he trobar una entrada a una pàgina on tracten aquest tema.


El nom de la pàgina és: ESTILO. Manual para los nuevos medios
Títol de l'entrada: Escribir una entrada para un blog


Per tant cada entrada ha de donar informació contrastada, d'una manera clara i precisa, amb una reflexió final mostrant el que hem extret i el que hem aprés del tema treballat, per saber aplicar-lo en un futur i  poder-ho compartir amb altres persones.

26 nov 2012

El discurs

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT


Formules introductòries
  • Definició (comentari del títol).
  • Presentació d'objectius.
  • Presentació del guió.
  • Preguntes (manera d'anticipar-se).
  • Lectura mental.
  • Documentació.
  • Afirmació provocadora.
  • Anècdota (crear certa intriga).

Desenvolupament

Es tracta de fer una selecció i seguir un ordre de les idees segons l'objectiu del discurs.

  • Per a informar:
    • Estructura descriptiva.
    • Estructura cronològica
  • Per a convèncer:
    • Estructura inductiva o SAP: de la informació concreta a la general.
    • Estructura deductiva: D'específic a general.



Fórmules de tancament (conclusió)

  • Repetir la introducció.
  • Resumir els punts principals.
  • Anunci d'un esdeveniment futur.
  • Promesa.
  • Apel·lar als sentiments.
  • Invitació a l'acció.

23 nov 2012

Decàleg del comunicador eficaç


Desprès d'haver llegit el llibre "Com parlar bé en públic"  i realitzar un resum d'alguns dels capítols, a la sessió de COED ens vam dividir en 4 grups per començar a realitzar el nostres decàleg de com ha de ser un bon comunicador. A la sessió següent ho vam posar en comú amb la resta de companys per comparar els punts i augmentar la nostra llista.

 

El nostre decàleg
  1. Ser positiu i confiar en un mateix per tal de controlar els nervis
  2. Ser natural, espontani i adequar el volum de veu en cada moment
  3. Tenir en copte la reacció del i modificar el discurs en la mesura del que es pugui
  4. Discurs clar, precís i breu
  5. Fer us de l'humor i de figures retòriques: Comparacions, exemples...
  6. Bona posició del cos, gesticulació i mirada
  7. Us dels mitjans audiovisuals, sense abusar
  8. Elaborar un bon guio
  9. Tenir en compte les 6 w
  10. Us correcte de la llengua

El de la classe
  1. Tenir clares les 4 preguntes bàsiques
  2. Domini de la llengua
  3. Posturisme i bona primera impressió
  4. Retroalimentació del públic 
  5. Ser natural, no memoritza el discurs (només les 10 primeres paraules)
  6. Elaborar un guió
  7. Domini del llenguatge no verbal 
  8. Domini de la veu, la velocitat, el volum i la vocalització
  9. Ser clar, precís, i breu
  10. Estructurar el discurs
  11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals 

13 nov 2012

Comunicació audiovisual



"UN BON COMUNICADOR SAP PARLAR I ESCOLTAR,
amb criteri sense influenciar al receptor d'allò que rep"


Després de veure un vídeo sobre la comunicació audiovisual a la sessió d'avuí de COED exposo les idees més importants que n'he extret del video.

La imatge és un codi més universal. Tot i que hi han coses que  a primera vista no veiem, depèn de com s’enfoca de la càmera o la llum que s'utilitza ens pot canviar molt el punt de vista i influenciar-nos d'una manera o d'una altre.
És necessari un aprenentatge d'allò que veiem per saber-ho interpretar i que no ens enganyin. Perquè no sempre mostren la realitat.
És important mitjanant l'escola educar tant a nens i famílies per a ser bona audiència.
La importància del mitjans de comunicació són molt influenciables, ja que la majoria de coses que els nens prenen prové de la televisió, per tant es important fer consciència amb el respecte amb el que han de treballar aquests.
Les imatges són complementaries al text o al que diu la mestra. la lògica digital o audiovisual és necessària que vagi acompanyada amb una reflexió lògica o ensenyança pedagògica (cosa que no esta vista per part Educativa i que s'hauria de canviar)

Com integrar els mitjans en l'escola tradicional?
  • Fent una alfabetització digital i audiovisual (essència de la matèria).
  • Desenvolupar una pedagogia respecte els diversos camps.
  • Començar a treballar-ho tot poc a poc i de la forma més correcte possible.
  • L'autodidactisme no és suficient, ja que ens permet avançar però amb límits.
  • Fer un nou procés d'educació.

23 oct 2012

Qui ets tu?


La sessió d’avui ha sigut diferent ja que cadascun de nosaltres ha exposat el seu treball, Qui ets tu?

Aquest treball consistia en descriure a un company o una companya mitjançant aun escrit, una poesia, una cançó, etc; i a l’hora plasmar mitjançant en una fotografia com veiem nosaltres al company descrit.

A continuació hos adjuntaré la fotografía que vaig escollir i la descripció de la meva companya, Laura Carmona



Qui ets tu?
 Laura Carmona, un nom comú i un cognom  que potser no ho és tant. Si només ens quedem amb el nom, què podem dir d'ella? No massa, vaig pensar. Per aquest motiu vaig decidir plantejar algunes preguntes i a partir de les seves respostes realitzar un anàlisi de la persona que tenia al davant.

La Laura Carmona és una noia que, després d'haver parlat una estona amb ella, te n'adones que tu no has parlat gens. És absolutament increïble com una persona por parlar durant tanta estona seguida, sense parar per respirar ni un segon i no ofegar-se. Si estàs amb ella no pares de donar voltes d'aquí cap allà, hi ha gent que podria dir que és una persona molt nerviosa però això és perquè només han estat 5 minuts amb ella. És molt riallera, enèrgica i espontània, li agrada molt estar rodejada de gent al seu voltant i pateix si veu algú amb els ànims per terra, encara que és difícil tenir aquesta sensació quan ella està a prop ja que sempre té un somriure per regalar a tothom sense deixar de banda a ningú.

A partir del que he vist he pogut adonar-me que es una persona molt alegre, amb ganes de realitzar coses noves constantment, sense oblidar mai els seus amics i la seva família. Una de les coses que més li agrada és navegar i jo, personalment, me la imagino damunt del vaixell amb un somriure d'orella a orella parlant amb el mar, explicant-li tot allò que li passa pel cap.

No és gaire difícil conèixer-la si tens paciència i saps escoltar,escoltar molt. No perds res i es molt possible que guanyis una amiga per sempre, així que jo de tu, ja no deixaria passar més temps per conèixer a aquesta petita gran persona.

19 oct 2012

La composició del text i la poesia


La classe d’avui l’hem començat amb la lectura del poema Tirallonga de monosíl·labs de Pere IV. 

Una vegada hem acabat de llegir el poema hem començat amb la matèria que tocava pel dia d’avui: Planificació, composició i revisió. 


Per a compondre un text hem de seguir un procés circular, mai lineal, per tant, aquests passos han d’estar present durant tota l’elaboració, tant al principi com al final.

Les etapes són tres:





L a   P l a n i f i c a c i ó

Fa referència a pensar sobre els objectius que volem aconseguir amb aquell text (divertir, informar, convèncer…). Pensat aquest motius hem de pensar el tipus de text que triarem que sigui més adient amb el que volem dir, ja sigui un text descriptiu, narratiu, explicatiu o argumentatiu.

Un punt molt important és pensar QUI? Rebrà la nostra informació, a qui va dirigit.

I per acabar tenir en compte l’estructura que ha de seguir i la seva extensió, mitjançant la recollida, la selecció i l’ordenació de la informació.



L a   R e d a c c i ó


És la transformació d’aquestes idees en un text ja sigui escrit o oral i d’una forma coherent, fent un bon ús de la llengua i dels signes de puntuació.



L a   R e v i s i ó


És un pas molt important per avaluar el text i canviar allò que no sigui correcte. A mesura que es va composant el text necessita una revisió contant, al contrari del que fem moltes vegades , una ullada al final, cosa que no s’ha de fer.


Per últim, vam tractar les tècniques per memoritzar un poema.

  • Repetició molts cops.
  • Ha de ser una poesia pensada per ser dita.
  • Hi ha d'haver un componen d'efecte envers el poema. Si el poema no et transmet res, difícilment el recitaràs bé,

L a   p o e s i a   p e l s   n e n s


Cal saber que:
  • Els nens estan dotats de pura creativitat i d’una lliure imaginació.
  • Els hi encanta escoltar rodolins i ritmes.
  • És important respectar, transmetre les emocions i sentir alguna cosa amb el que diem.
  • És el propi llenguatge que connecta amb els nens mitjançant la rima.
"Un poema està realment memoritzat quan els llavis aconsegueixen tenir vida pròpia", és a dir que no hi ha cap entrebanc i l'aire passa de manera fluïda per a produir bé els sons. 

9 oct 2012

La descripció

A la classe de COED en el que estém el grup petit, vam veure les diferents maneres i tècniques per descriure i que podem utilitzar a l'hora de respondre a la pregunta : Qui ets tu?

La descripció es un model de discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, sentiments...
Mitjançant la descripció podem descriure tots els aspectes de la realitat tant siguin tangibles 

Es poden destingir dos tipus de descripció:
  • Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit i es limita a descriure amb la major objectivitat i precissió possibles.
  • Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva.

Models de descripció:

          1. La cançó




Els Catarres - Jenifer

          2. Els poemes visuals

Joan Brossa

          3. La poesía


SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò

cadiretes de boga i un ponent de coloms.

Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.



Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci. 

Miquel Martí i Pol

          4. La novel·la


          5. L'assaig

"Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."

Lluís. M. Panyella.

          6. Conte
Abiyoyo explicat i cantat per Xesco Boix.

          7. Vídeo


Spot Estrella Damm - Formentera 2009






5 oct 2012

Llengua oral formal

En sessió de gran grup hem treballat les característiques principals de la llengua oral formal.



En aquesta trobem tres trets característics;

·   Trets contextuals; Aquí i ara.

1.      Caràcter NO universal; No és igual per tots, és a dir, no és el mateix un Meeting aquí que a la Xina. Per tant, requereix d'un aprenentatge escolar.
2.      Acústica, efímera i produïda en temps real; Té una semblança amb la conversa, tot i estar planificat.
3.      Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional; Existeix un feed-back. Interacció emotiva, el missatge provoca emocions.

·   Trets textuals; Producte que elaborem.  

1.      Formal i generalment monologada; Només parla una persona, que és l’únic responsable del text.
2.      Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat; No és 100% planificada sinó que s’ha de deixar una mica de lloc a l’espontaneïtat. En aquest tipus de moments, a causa de les endorfines, et venen idees que abans no havies tingut.
3.      Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals; El fet de ser efímera porta a què sigui repetitiva. S’ha de tenir clar l’objectiu i donar-li importància a gestos, silencis, volum, entonació...

·   Trets lingüístics.

1.      Paper fonamental dels trets suprasegmentals; Exclamacions, interrogacions...S’ha de buscar un discurs que no sigui pla.
2.      Ocurrència d’elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
3.      Què significa això?
·   Díctics; Elements relacionats amb el context: sota, sobre...
·   Anacoluts; A mitja frase canvies de subjecte, verbs o complements.
4.      Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. 

3 oct 2012

El bon comunicador

E l   b o n   c o m u n i c a d o r

Característiques o coneixements que ha de tenir un comunicador eficaç:
  • Humor
  • Domini del contingut
  • Gesticulació i expressió (facial i corporal)
  • Canvi del to de veu
  • Explica experiències pròpies
  • Vocabulari ric i variat
  • Utilització d'exemples
  • Saber riure d'un mateix
  • Ser proper al públic

Per mi, després de que la mestre ens posés aquest vídeo a l'aula, tinc clar que si he de posar un exemple de bon comunicador aquest es Sir Ken Robinson.





L l e n g u a   o r a l   f o r m a l

La llengua oral formal no és espontania.

  • Trets contextuals: caràcter no universal, on l'emissor i el receptor comparteixen espai i temps. Interacció visual i emotiva.
  • Trets textuals: parla una sola persona amb l'objectiu d'informar, comunicar..
  • Trets lingüístics: competència lingüística. S'ha de seguir unes pautes i normes.

28 sept 2012

Competència comunicativa


Competència comunicativa

Es molt important saber-se comunicar de la millor manera possible, però els mestres tenim la necessitat comunicar-nos de la manera més eficaç possible, aprendre a comunicar obtenint el resultat que nosaltres esperem. Aquest procés s'enriqueix amb la experiència i les vivències, cosa que ens ajudaran a parlar d'una forma més rica i diversa quant més ho siguin aquestes.


Components de la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical: 
  • La que més treballem a les escoles.
  • Fa referència al domini del codi lingüístic.
  • S'ocupa dels nivells: fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic.


2. Competència sociolingüística:
  • Fa referència amb el domini dels dialectes i dels registres a diferents nivells.
  • Saber interpretar el context i gestionar el discurs segons el context.


3. Competència discursiva
  • De forma oral o escrita.
  • Treballa la cohesió de la forma i la coherència del significat.


4. Competència estratègica
  • Sempre és necessari utilitzar recursos i mecanismes verbals i no verbals.
  • + recursos = +eficaç.
  • Per compensar deficiències i insuficiències.
  • Necessitem ser més efectius (humor, entonació, ús d'exemples, expressió corporal...).


Reflexió

Com a futures mestres, se que a base de l'experiència serà més fàcil saber-me comunicar amb més comoditat. Però sempre hi ha d'haver un treball previ i uns objectius fixats. No s'ha de parlar per parlar, sinó que s'ha de parlar per aconseguir transmetre alguna cosa amb sentit, i transmetre allò que nosaltres volem. Per això és important tenir les idees clares per poder-les fer arribar als demes.