En sessió de gran grup hem
treballat les característiques principals de la llengua oral formal.
En aquesta trobem
tres trets característics;
·
Trets contextuals; Aquí i ara.
1.
Caràcter NO universal; No és igual per tots, és a dir,
no és el mateix un Meeting aquí que a la Xina. Per tant, requereix d'un aprenentatge
escolar.
2.
Acústica, efímera i produïda en temps
real; Té una semblança amb la conversa, tot i estar planificat.
3.
Context compartit, amb una
comunicació relativament unidireccional; Existeix un feed-back.
Interacció emotiva, el missatge provoca emocions.
·
Trets textuals; Producte que elaborem.
1.
Formal i generalment monologada; Només parla una persona, que és
l’únic responsable del text.
2.
Informativa, planificada i de tema
sovint especialitzat; No és 100% planificada sinó que s’ha de
deixar una mica de lloc a l’espontaneïtat. En aquest tipus de moments, a causa
de les endorfines, et venen idees que abans no havies tingut.
3.
Repetitiva i amb una intervenció
fonamental dels llenguatges no verbals; El fet de ser efímera porta a
què sigui repetitiva. S’ha de tenir clar l’objectiu i donar-li importància a
gestos, silencis, volum, entonació...
·
Trets lingüístics.
1.
Paper fonamental dels trets
suprasegmentals; Exclamacions, interrogacions...S’ha de
buscar un discurs que no sigui pla.
2.
Ocurrència d’elements díctics,
interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de
direcció sintàctica, etc.
3.
Què significa això?
·
Díctics; Elements relacionats amb el context: sota, sobre...
·
Anacoluts; A mitja frase canvies de subjecte, verbs o
complements.
4.
Correcció normativa i ús de la
varietat estàndard.
