Llengua oral formal

En sessió de gran grup hem treballat les característiques principals de la llengua oral formal.

En aquesta trobem tres trets característics;

·   Trets contextuals; Aquí i ara.

1.      Caràcter NO universal; No és igual per tots, és a dir, no és el mateix un Meeting aquí que a la Xina. Per tant, requereix d'un aprenentatge escolar.

2.      Acústica, efímera i produïda en temps real; Té una semblança amb la conversa, tot i estar planificat.

3.      Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional; Existeix un feed-back. Interacció emotiva, el missatge provoca emocions.

·   Trets textuals; Producte que elaborem.  

1.      Formal i generalment monologada; Només parla una persona, que és l’únic responsable del text.

2.      Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat; No és 100% planificada sinó que s’ha de deixar una mica de lloc a l’espontaneïtat. En aquest tipus de moments, a causa de les endorfines, et venen idees que abans no havies tingut.

3.      Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals; El fet de ser efímera porta a què sigui repetitiva. S’ha de tenir clar l’objectiu i donar-li importància a gestos, silencis, volum, entonació...

·   Trets lingüístics.

1.      Paper fonamental dels trets suprasegmentals; Exclamacions, interrogacions...S’ha de buscar un discurs que no sigui pla.

2.      Ocurrència d’elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.

3.      Què significa això?

·   Díctics; Elements relacionats amb el context: sota, sobre...

·   Anacoluts; A mitja frase canvies de subjecte, verbs o complements.

4.      Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.